Primer de tot haig de dir que m'havia oblidat completament de un parell o tres de blogs que tinc a la deriva, flotant en aquest espai infinit que és Internet.
Port-ho uns dies experimentant una forta energia creadora, "vamos", que el cos em demana fer alguna cosa, i el que mes em ve de gust és escriure, i com a persona que es guia més per impulsos que accions llargament meditades, m'he posat a escriure.
Per tant torno a inaugurà ( a veure quan dura ) un nou inici de goteig inconstant de empenades mentals, que sense vergonya, compartiré amb aquells pocs que s'apropin a aquest espai.
miércoles, 15 de febrero de 2012
martes, 27 de octubre de 2009
sábado, 3 de octubre de 2009
19:36 Ja és de nit i he encés el llum del menjador
És del tot intranscendent però renoi!!! Quan marxaran del tot els mosquits, que son d’empipadors. Mentre escric i prenc el cafetó de la tarda em pica tot.
Escric per que estic neguitosa, necessito parlar amb algú que no sigui la meva mare, avui ja he parlat tres cops amb ella, i qui millor que jo mateixa, sempre a la meva disposició.
He acabat el llibre de contes de l’Anna Gavalda i ara he començat el Consol. He de dir que ja la introducció m’ha deixat per un moment commocionada. Dec estar en un període sensible aquests dies per que les primeres tres pagines, per cert d’allò més ben escrites, m’ha deixa ben commoguda.
És curiós com l’any passat vaig regalar aquest llibre a dos persones sense haver llegit ni una pàgina, tota segura de que seria un bon llibre ( per cert cap de les dues persones m’ha dit res, segurament no l’han llegit, potser que ho pregunti).
Bé ja tinc un nom més a la llista dels meus escriptors preferits.
Ara per ara poca cosa més a dir. El gat dorm al sofà tot ple de pels. La casa està un xic desendreçada, el suficient desendreçada per que el David em preguntés mentre dinàvem si havia fet neteja ¡Doncs es clar que he fet neteja!
Ja s’està fent fosc i hauré d’encendre alguna llum del menjador , tenir només encès l’ordinador molesta als ulls, i per la finestra entre un airet que fa olor a cremat, que fa que et preguntis què dimonis es deu estar cremant.
Aquest és doncs el panorama d’aquest vespre, sola a casa, gairebé tot el dia, amb moltes coses a fer, que en un moment donat haig de començar ha fer, però que sembla que el temps a dedicar-hi s’estiri com un xiclet, tot sent conscient que el xiclet s’acabarà trencant en algun moment. Una pot acabar tota envoltada d’un sentiment de desesperança.
L’hort fa temps que no es cultiva, i en un camp per petit que sigui, deixat a la ma de Deu, només i creixen males herbes, que per molt boniques que puguin arribar a ser, no donen pas cap fruit.
Escric per que estic neguitosa, necessito parlar amb algú que no sigui la meva mare, avui ja he parlat tres cops amb ella, i qui millor que jo mateixa, sempre a la meva disposició.
He acabat el llibre de contes de l’Anna Gavalda i ara he començat el Consol. He de dir que ja la introducció m’ha deixat per un moment commocionada. Dec estar en un període sensible aquests dies per que les primeres tres pagines, per cert d’allò més ben escrites, m’ha deixa ben commoguda.
És curiós com l’any passat vaig regalar aquest llibre a dos persones sense haver llegit ni una pàgina, tota segura de que seria un bon llibre ( per cert cap de les dues persones m’ha dit res, segurament no l’han llegit, potser que ho pregunti).
Bé ja tinc un nom més a la llista dels meus escriptors preferits.
Ara per ara poca cosa més a dir. El gat dorm al sofà tot ple de pels. La casa està un xic desendreçada, el suficient desendreçada per que el David em preguntés mentre dinàvem si havia fet neteja ¡Doncs es clar que he fet neteja!
Ja s’està fent fosc i hauré d’encendre alguna llum del menjador , tenir només encès l’ordinador molesta als ulls, i per la finestra entre un airet que fa olor a cremat, que fa que et preguntis què dimonis es deu estar cremant.
Aquest és doncs el panorama d’aquest vespre, sola a casa, gairebé tot el dia, amb moltes coses a fer, que en un moment donat haig de començar ha fer, però que sembla que el temps a dedicar-hi s’estiri com un xiclet, tot sent conscient que el xiclet s’acabarà trencant en algun moment. Una pot acabar tota envoltada d’un sentiment de desesperança.
L’hort fa temps que no es cultiva, i en un camp per petit que sigui, deixat a la ma de Deu, només i creixen males herbes, que per molt boniques que puguin arribar a ser, no donen pas cap fruit.
martes, 29 de septiembre de 2009
Lecturas recomendadas
Cuanto tiempo sin aparecer por aquí, la verdad es que se ha de ser un poco disciplinado, no se pueden dejar las cosillas colgadas.
Los últimos acontecimientos interesantes han estado las vacaciones. Una semana en París, i el resto de días haciendo ruta por Bélgica, Holanda i Luxemburgo. No me puedo quejar.
Pero en esta entrada no voy a hablar de las vacaciones, os voy a recomendar una escritora, Anna Gavalda.
Por recomendación de Teresa este verano me leí la novela Juntos nada más, un libro precioso, sensible i bien escrito, me gusto mucho i lo recomiendo.
Cuando uno encuentra un libro que le ha gustado, no hay nada mejor que buscar más libros de este mismo escritor, fui a la biblioteca i encontré tres libros más La Amaba , Quisiera que alguien me esperara en algún lugar i EL consuelo. El primero i el segundo son cortitos, el tercero tiene más páginas.
La Amaba, me ha gustado, i ahora estoy por Quisiera …. I este me está gustando más, son historias breves que no te dejan indiferente y están muy bien escritas.
En la reserva tengo EL consuelo, ya os comentaré si me ha gustado.
Los últimos acontecimientos interesantes han estado las vacaciones. Una semana en París, i el resto de días haciendo ruta por Bélgica, Holanda i Luxemburgo. No me puedo quejar.
Pero en esta entrada no voy a hablar de las vacaciones, os voy a recomendar una escritora, Anna Gavalda.
Por recomendación de Teresa este verano me leí la novela Juntos nada más, un libro precioso, sensible i bien escrito, me gusto mucho i lo recomiendo.
Cuando uno encuentra un libro que le ha gustado, no hay nada mejor que buscar más libros de este mismo escritor, fui a la biblioteca i encontré tres libros más La Amaba , Quisiera que alguien me esperara en algún lugar i EL consuelo. El primero i el segundo son cortitos, el tercero tiene más páginas.
La Amaba, me ha gustado, i ahora estoy por Quisiera …. I este me está gustando más, son historias breves que no te dejan indiferente y están muy bien escritas.
En la reserva tengo EL consuelo, ya os comentaré si me ha gustado.
jueves, 18 de junio de 2009
La luz una maravilla para los ojos
Un dia antes de ir a Venecia visitamos esta bella ciudad al atardecer cuyo nombre en estos momentos no recuerdo. Como veis fue un dia lluvioso, lluvia i luz una mezcla espectacular, añadiendo la guinda final, el arcoiris. Aquí os dejo las imàgenes
sábado, 13 de junio de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
