19:36 Ja és de nit i he encés el llum del menjador

És del tot intranscendent però renoi!!! Quan marxaran del tot els mosquits, que son d’empipadors. Mentre escric i prenc el cafetó de la tarda em pica tot.

Escric per que estic neguitosa, necessito parlar amb algú que no sigui la meva mare, avui ja he parlat tres cops amb ella, i qui millor que jo mateixa, sempre a la meva disposició.

He acabat el llibre de contes de l’Anna Gavalda i ara he començat el Consol. He de dir que ja la introducció m’ha deixat per un moment commocionada. Dec estar en un període sensible aquests dies per que les primeres tres pagines, per cert d’allò més ben escrites, m’ha deixa ben commoguda.

És curiós com l’any passat vaig regalar aquest llibre a dos persones sense haver llegit ni una pàgina, tota segura de que seria un bon llibre ( per cert cap de les dues persones m’ha dit res, segurament no l’han llegit, potser que ho pregunti).

Bé ja tinc un nom més a la llista dels meus escriptors preferits.

Ara per ara poca cosa més a dir. El gat dorm al sofà tot ple de pels. La casa està un xic desendreçada, el suficient desendreçada per que el David em preguntés mentre dinàvem si havia fet neteja ¡Doncs es clar que he fet neteja!

Ja s’està fent fosc i hauré d’encendre alguna llum del menjador , tenir només encès l’ordinador molesta als ulls, i per la finestra entre un airet que fa olor a cremat, que fa que et preguntis què dimonis es deu estar cremant.

Aquest és doncs el panorama d’aquest vespre, sola a casa, gairebé tot el dia, amb moltes coses a fer, que en un moment donat haig de començar ha fer, però que sembla que el temps a dedicar-hi s’estiri com un xiclet, tot sent conscient que el xiclet s’acabarà trencant en algun moment. Una pot acabar tota envoltada d’un sentiment de desesperança.

L’hort fa temps que no es cultiva, i en un camp per petit que sigui, deixat a la ma de Deu, només i creixen males herbes, que per molt boniques que puguin arribar a ser, no donen pas cap fruit.