jueves, 11 de junio de 2009

avui fa solet !!!! alegria.

Ahir vaig tenir un mal dia, ara en soc conscient. Dins meu tenia la certesa de que no seria capaç, fes el que fes, de superar certes dificultats.
Vaig patir com en un atac de pànic on la raó va exercir un sense raó.
El problema no és creure si ara soc capaç ( el temps marca els seus límits), sinó si algun cop tindria aquesta possibilitat.
Ara penso que aquesta possibilitat hi és, i que amb l’esforç i la constància és possible adquirir la seguretat necessària per enfrontar-se a un mateix , als altres i a la situació.


L’important en moltes situacions en que un s’enfronta és tenir seguretat per anar psicològicament preparat i poder a treves de la raó i el sentiment ( l’estat emocional ) minimitzar els afectes col•laterals que pot provocar el fet d’enfrontar-se a una situació que comporta donar el millor de un mateix i ser jutjat per altres.
Moltes vegades allò al que primer t’has d’enfrontar es a tu mateix.

Fer una mirada al passat pot ser positiu, l’experiència, els moments superats i els fracassos, fer un cop d’ull a totes aquelles coses que pensaves que no podries superar i que vas superar.
T’has d’animar i pensar que es possible encara que a vegades sembli difícil o impossible.

Espero que en algun moment aquestes paraules que ara escric m’animin i em donin la confiança necessària per creure en mi i poder superar les dificultats que se’m presentin, al futur que m’espera.


No hay comentarios:

Publicar un comentario